Dissabte 13 de febrer. 10:30 hores. Arribem a la Cooperativa AYR de la Vall d’Almonacid. Elaboren oli verge extra, dolç i aromàtic, baixa acidesa 0,2 graus, varietat Serrana d’Espadà 100%. Oliveres de secà de mes de cent anys. La marca comercial AYR és el primer nom que va rebre la població de la Vall d’Almonacid.
L’oli ha estat, de sempre, una dels riqueses característiques d’esta serra, juntament amb l’exportació del suro de les alzines sureres i la comercialització de l’aigua de les fonts serranes per al consum domèstic.
Ens endinsem pel la Vall d’Almonacid, després d’esmorzar a Algimia. Passeig pel barranc de l’Aigua Negra. Comença a nevar. Passem per les fonts de la Cabada i la de Parra, parades obligades. Trobem plaques de gel per les sendes. La nit abans s’hauran desplomat les temperatures en la serra. Tornem al punt de partida pel camí d’Ibola, a les faldes del pic Espadà. Passeig de dos hores, 5,5 km. Amb un desnivell màxim de 230 m. Contínua nevant.
Sobre les 15:00 hores arribem a Sogorb, al restaurant Ambigú. Menú Degustació. Per a recordar el hojaldre d’escalibada amb abadejo fumat i melmelada de pimentons, acompanyat per tempranillo i merlot de l’Orero de la Masia de la Hoya. L’Ambigú ha sabut fusionar l’art amb la gastronomia.
La personalitat del tinto Orero 2006 ens obliga a realitzar una visita als cellers Masia de la Hoya a Sogorb, on Juan Orero ens explica les seues inquietuds en el projecte Vins de la Terra de Castelló que va començar l’any 2001.
Visitem la catedral, d’estil neoclássic. El claustre, gòtic, està datat en el segle XIII i és molt interessant. La torre, de 32 metres d’altura, és quadrada i sobresurt per damunt dels terrats de la població. En l’interior del Museu catedralici es conserva l’Antic Retaule Major de la catedral, de Vicent Macip i Joan de Joanes, segle XVI, així amb un relleu de Donatello, La Mare de Déu de la LLet.
Tornem a Paiporta per l’antiga carretera de Saragossa.