L’homenatge de Paiporta a l’any Carmelina.
Un recital de música i literatura de gran qualitat
L’associació El Barranc de Paiporta presentà la passada nit de 13 de novembre “Llegim Carmelina 2020, el seu homenatge sonor a l’escriptura de Carmelina Sánchez Cutillas i se sumà així, a l’any Carmelina, a les activitats de reconeixement de l’escriptora, tan difícils en els temps que corren. L’acte se celebrà a l’Auditori de Paiporta; era cofinançat per Acció Cultural del País Valencià i comptava amb la col·laboració de l’Ajuntament de Paiporta.
Per l’hora d’inici, les nou i mitja de la nit passades, podria pensar-se que l’homenatge va lluitar contra el crono del toc de queda pandèmic, però ni la cinquantena de participants ni els organitzadors, ni els recitadors de l’associació cultural El Barranc que anaren desgranant part de la producció poètica i narrativa de Carmelina, ni tampoc els posteriors Francesc Anyó i Enric Giralt, els quals protagonitzaren un magníficat recital poètic musicat (Poetria)… —ningú!— va percebre aquest degoteig del temps com una lluita, sinó més aviat com un bressoleig de paraules, ritme i sentiment, que anà acariciant els sentits de tots els participants i assistents.
Conduí l’acte Encarna Valls, presentant uns textos escrits o seleccionats per Josep Fuster (un altre membre destacat de El Barranc, que desgraciadament es perdé l’homenatge per confinament domiciliari) i donant pas a recitadors de la mateixa associació, assaonats ja en lectures públiques, que van llegir Carmelina amb una dicció i un ritme precisos. Tenien el pedigrí, consolidat per nombroses nits Estellés, que el Barranc, igual com molt del teixit associatiu valencià, ha anat celebrant al llarg ja de més d’una dècada, congregant munions de persones desemmascarades.
L’estol de màscares PCR del pati de butaques, però, no fou impediment en aquesta ocasió per al gaudi estètic. A les lectures de l’associació se sumaren la mateixa alcaldessa del poble (Isabel Martín), Lola Martínez, regidora de Beniparrell i Luís del Romero, el fill de Carmelina, el qual recentment ha publicat La meva cambra més estimada, un acostament personalíssim a la biblioteca i l’obra de l’escriptora de Matèria de Bretanya. Llegí, manuscrita, una nadala que fou potser un dels darrers escrits de sa mare, destinat a la família com a felicitació nadalenca però que palesava la mateixa tendresa que es respira en tota la producció de Carmelina.
El colofó de la vetlada foren tant la guitarra d’Enric Giralt com la veu de cançó de Francesc Anyó. Aquests dos grans artistes van colar-hi de manera sublim els versos d’Estellés i d’altres poetes, i van saber engalzar-los en l’homenatge a Carmelina, amb un engranatge perfecte i molt ben pastat de música i vers. Al remat, els que vam fruir de tot l’espectacle, marxàrem de l’Auditori ordenadament com marquen les distàncies, però amb la grata sensació d’haver-nos passejat pel passat, per la València i l’Altea del temps de Carmelina; i contents perquè la literatura i la música, eternes, ens havia dibuixat un somriure… amagat.
Antoni Torreño Mateu
Associació Cultural El Barranc- Paiporta.
Fotografies: Marta Varona
