19 h Conferència Almudena Francés
De boca a orella
Al llarg de la meua trajectòria com a narradora he buscat escoltar dones que conten sense escenari ni focus: dones que narren la vida mentre la viuen, que sostenen l’atenció amb el cos, amb el to, amb el ritme, amb la veritat d’allò que diuen.
He begut d’eixa font amb tanta intensitat que, a vegades, sent que la meua veu s’ha diluït en la seua. O va ser al revés? La meua veu sonava com les veus de les dones de la meua comarca i vaig voler mirar-me a l’espill. O potser no estava segura de les meues formes i dels meus fons i només en escoltar fora vaig donar valor a allò que hi ha dins.
D’eixa escolta naixen contes, dites, endevinalles, però, sobretot, naixen maneres de dir i de mirar el món.
Propose un taller per a compartir la meua manera d’escoltar i de treballar amb la memòria oral: com m’acoste a les històries, com les arreplegue i com les transforme en relat. Ho farem a través de l’escolta d’algunes entrevistes, del procés de recreació d’una història i de la pràctica directa de les persones participants.
De boca a orella és un taller sobre l’art d’escoltar. Un espai per a aprendre a acostar-se a la memòria viva, per a descobrir com una història contada pot transformar-se en relat sense perdre l’arrel. Un lloc on compartir pràctica, intuïció i paraula.
Propose un taller per a compartir la meua manera d’escoltar i de treballar amb la memòria oral: com m’acoste a les històries, com les arreplegue i com les transforme en relat. Ho farem a través del visionat d’algunes entrevistes, del procés de recreació d’una història i de la pràctica directa de les persones participants.
22 h Sessió de narració Almudena Francés
Els contes com les cireres
En un basquet de cireres n’hi ha de dolces, de verdes, de badades, de sanes de les que tenen un bonyet, de les que en compte de dos en venen tres. Però el que és segur és que una cirera sempre tira d’una altra, que saps quan comences però no quan pararàs. Una altra veritat, però, que cal dir amb la boca menuda, és que, furtades, les cireres, son més bones.
De la mateixa manera en esta sessió de contes hi ha de tot: contes alegres i dolços, algun de més verd, algun altre de més amarg…
Però del que podem estar segurs és que un tirarà d’un altre i que, quan comencem no sabré quan parar. Però, la veritat és que tots els contes son furtats d’ací i d’allí i que, si me’n conteu algun, me l’emportaré al basquet per contar-lo més enllà.
Almudena Francés és narradora i conta contes a xiquetes inquietes, a xiquets avorrits, a carnisseres intrèpides i a iaios desmemoriats, ja veus no té objeccions, quant al públic. Conta per distraure, per passar-ho bé, per viatjar a altres temps i per inventar mons possibles.
Almudena adora l’arròs al forn, les gallines i anar pels pobles preguntant i escoltant als vells i a les velles, que són els que més saben del món: succeïts, endevinalles, anècdotes, embarbussaments, rondalles… Para bé l’orella perquè després va a un altre poble i ho conta, així que no li contes cap secret!
Ha organitzat set edicions del Festival de la Paraula d’Agres i ha treballat per la recuperació de la figura de l’Home dels Nassos a Ontinyent. A l’estiu organitza la campanya Contes a la Fresca i conta amb vells i velles en les places dels seus pobles de diferents municipis de la Vall d’Albaida. Ha fet més coses però d’aquestes es sent especialment satisfeta. Es considera narradora, escoltadora i sobretot comboianta.
