El passat 14 de novembre, una colla de paiportins que omplírem un autobús, vam arribar a Moixent ( a la comarca de la Costera) i, amb puntualitat britànica, vam emfilar cap a la Bastida de les Alcuses travessant un paratge que en la zona anomenen la Toscana valenciana. És una zona molt interessant paissagísticament amb vinyes, oliveres, etc.
La Bastida és el poblat ibèric millor conservat al País Valencià. Es tracta de les restes d’una ciutat murallada situada al capdamunt d’un puig amb vistes magnífiques sobre la Costera i part de la Vall d’Albaida. En el temps que va estar ocupat ( a penes cent anys ) controlava la ruta natural d’accès a la Messesta des de les terres costaneres. No es coneix molt sobre aquesta cultura perquè encara no s’ha aconseguit desxifrar la seua escriptura, però estava més desenrotllada del que la gent s’imagina i amb fortes influències de la Grècia clàssica. A la Bastida s’han trobat restes que indiquen coneixementes avançats, per l’època, en agricultura i ramaderia però també en ceràmica i metal.lúrgia. Allí es va trobar la figureta del cavaller en bronze anomenada “El guerrer de Moixent”.
Vam tindre sort amb l’oratge, el dia era magnífic, i amb la simpàtica i activa guia que ens va acompanyar.
Cap a les dotze vam baixar de la Bastida i vam anar a visitar la bodega “El celler del roure”, a poc més d’un kilòmetre d’allí, on ens van explicar, amb tot de detalls, el procès d’elaboració d’un vi ja prou conegut per la seua qualitat i que anomenen, com no, “Alcuses”. Vam lamentar que després de l’explicació no hi haguera degustació però ho vam compensar fent-ne provisió.
Com que es va fer l’hora de dinar, enfilàrem cap al poble de Moixent, on al “Racó de Ramon” recuperàrem forces, molts amb gaspatxo manxec que és un plat típic d’estes terres de frontera.
Dinats i descansats enfilàrem cap a Montesa, que es troba a uns quinze kilòmetres en direcció a València. Si no coneixeu aquest poble us recomane la seua visita car és el que ha mantingut millor el seu caràcter rural i el seu aire medieval de tota la comarca. La visita la centràrem en el castell i el museu de l’oli ( L’almàssera ), no teniem temps per més.
El castell de Montesa, que vam poder visitar per dins i acompanyats per la guia local, s’assenta sobre un impressionant penyal que facilitava la seua defensa. Huí queden restes, importants, però restes perquè va patir un fort terratrèmol al segle XVIII. Ja hi havia fortaleses anteriors però el castell, la seua configuració i ampliació, es troba lligada fortament a la creació de l’Ordre de Cavalleria de Montesa, que es va produir durant el regnat de Jaume II. Si, segon, que va haver vida més enllà de jaume I, que sembla ser l’únic rei conegut pels valencians.
La referida Ordre de Montesa va ser una intel.ligent manera de mantindre els avantatges que suposava per a la Corona d’Aragó l’existència de l’Orde del Temple. Quan els templers van ser dissolts i perseguits a les primeries del segle XIV, la Corona, com va fer Portugal, els va reconvertir, els va canviar de nom, els va assentar en la frontera i a seguir funcionant. L’elecció de Montesa com a capital de l’Ordre, si més no nominal, s’explica pel control que permetia de la frontera amb Castella a la banda sud de la Corona.
Al castell s’han fet obres recents de reconstrucció que ens dóna idea, junt a les parts de muralla que queden en peu i l’ampli territori que s’hi domina, de la importància que va tindre al seu temps.
No vam tindre temps de visitar els carrers de la Vila, i sobretot la seua plaça, museu i Esglèsia però vam visitar el museu de l’almàssera i “apoquetanit”, com diem per allí, cap a Paiporta.
Evarist Fillol
