Aquesta escapada barranquera ens endinsarà en els dominis de l’alta muntanya mediterrània. Les condicions ecològiques extremes, marcades principalment per les baixes temperatures de l’hivern, són les principals responsables d’un paisatge espectacular que impressiona per la seua originalitat. Aquests paisatges dominats per diverses coníferes (pi roig, pinassa, savina reial, savina terrera), són exclusius de la Serra del Javalambre que, des de La Puebla de San Miguel (Valencia) i El Toro (Castellón) va guanyant altitud cap a Terol fins assolir els 2.020 metres d’altitud al cim que dona nom a aquesta serralada.
Sortirem en cotxes particulars des de l’Auditori, a les 8.00 hores, hi ha quasi 2.30 hores de viatge fins arribar a Puebla de San Miguel, però la nostra primera parada es queda un poc abans del nucli de la població. Des d’ací agafarem la senda que condueix fins a l’Alt de les Barraques o Calderón.
Les rodalies de la població i l’inici de la senda estan situades a uns 1.100 m d’altitud. Pels voltants del poble ja es poden observar nombroses savines reials de gran dimensions, però les vessants encara mantenen un vegetació densa i estructurada on apareixen carrasques, roures valencians, gargullers i ocasionalment, en llocs més frescos i humits, aurons, llidoners, cornicabres, etc. El clima en aquesta altitud encara permet la supervivència d’espècies arbòries de fulla plana, però aquest anirà endurint-se amb l’altitud i totes elles desapareixeran del paisatge a partir dels 1.200 metres, aproximadament. Superada aquesta altitud s’endinsem en els territoris més freds i continentals del País, en el que es coneix com la paramera ibèrica. Aquesta zona està coberta per boscos oberts de savina reial o turífera, pràcticament l’única espècie arbòria amb capacitat per suportar les condicions d’oscil·lació tèrmica, sequera i forta insolació que es registren en aquestes àrees. Al sotabosc trobarem matollars amb ginebres i pastures, amb plantes molt pegades a terra per suportar les dures condicions ecològiques. En aquesta entorn visitarem el savinar de Las Blancas, amb exemplars monumentals amb edats estimades que superen el miler d’anys. Aprofitarem aquest punt per fer una xerradeta sobre la plantes, les seus capacitats ecològiques i evolutives, el paisatge, la protecció d’aquesta zona sota la figura de Microreserva de Flora. A més a més, aquest serà el lloc perfecte per l’esmorzar.
Des de aquest punt, continuarem la senda cap al Calderón i més o menys cap als 1.300 metres notarem un canvi en la vegetació, marcat per l’aparició de la savina terrera. Són el boscos horitzontals que marquen la fesomia d’un paisatge que, pel seu aspecte, ha estat batejat amb el nom de pell de lleopard. Només cal tirar-li una ullada per entendre aquest nom. En aquestes altitud, el territori estaria dominat per pinars, pels únics pinars vertaders, però la seua explotació per a fusta i carboneig i l’aprofitament ramader de les àrees elevades d’interior els ha deixat reduïts a exemplars dispersos i bosquets de poca extensió. Les espècies que apareixen són el pi roig i la pinassa segons l’altitud i la exposició de les vessants, encara que aquest darrer és el que resulta més abundant. Allí on decidim d’aquest itinerari, triarem un lloc adient per dinar, segons l’hora i la voluntat d’algun agosarat podem continuar fins al cim del Calderón.
El Pic dels Calderón, amb 1.837 metres, el punt més elevat del País Valencia (el Penyagolosa es qui rep aquesta consideració més sovint, però la seua altitud és lleugerament inferior: 1814 metres), no abasta altitud suficient per a que els pinars desapareguen, deixant a la savina terrera tot el protagonisme, però els arbres que arriben a aquestes cotes mostren en el seu aspecte retort, contrafet i xaparro la duresa de la vida en les proximitats del cim.
Novament en el cotxes, mourem cap a Ademuz (19 km) trajecte que ens costarà una mitja hora aproximadament. En l’aldea de El Val de la Sabina, els amics M. José i Paco ens esperen en la Casa Rural La Tosca (http://www.latoscacasarural.com/) per ensenyar-nos les seues instal·lacions i ens prepararan una picaeta.
Mourem cap a Castielfabib, concretament Complejo de Turismo Rural “Los Centenares” (http://www.ceagascv.com/alojami.htm) on està previst el sopar i l’allotjament.
Per al diumenge, després del desdejuni, tornarem a Ademuz i agafarem direcció Vallanca per fer una passejada per la vora del riu Bohilgues. A més d’un inesperat paisatge que trenca completament l’aspecte eixut circumdant, podrem gaudir d’uns bons exemples de la vegetació de ribera amb les seues plantes característiques organitzades en bandes paral·leles al llit del riu.
Amb aquest recorregut es donarà per finalitzada aquesta escapada al Racó d’Ademuz. Cadascú decidirà les activitats posteriors (compres, visita a Ademuz, etc.) i fixar la seua hora de tornada (o organitzem dinar segons la decisió majoritària).
Coordinen l’activitat Àngels i Simó.