Diumenge 7 de març. Eixida a la Serra d’Espadà, barrera natural que separa les valls d’Eslida i Artana de la vall del Palancia.
10:00 hores. Arribem al Restaurant Paquita d’Eslida en la carretera d’Aín, punt de trobada d’excursionistes i cicloturistes.
Eixim de l’entramat urbà. El paisatge conformat per l’oliverar, l’ametler i la garrofera en els bancals amb murs de pedra seca són la peça més rellevant de la nostra geografia física. Un sender local ens conduïx per la cara est de la Costera, panoràmica de la vall d’Artana i de l’ermitatge de Santa Cristina, a la Font dels LLops.
Ens expliquen Àngels i Simó, que la Serra d’Espadà és una “illa” formada per muntanyes de rodeno, “rodejada” de muntanyes calcàries. La major humitat i els sòls silicis derivats del rodeno, determinen una magnífica vegetació de boscos de sureres i pi pinastre, així com també un dens matossar de brucs i estepes, en clara oposició a les carrasques, pi blanc i romer que apareix sobre les calcàries. Interesant la simbiosi dels hifes del fong i les cèl·lules de l’alga: els líquens.
Alts de la Costera. 12:45h. Tornem per la mateixa senda. Passeig de quatre hores, 8,4 km. Amb un desnivell de 462 metres. Imprescindible la visita al centre d’interpretació del Parc Natural.
En el restaurant Paquita dinem l’olla de poble: fesols, cigrons, creïlles, carlota i carabassa. Llàstima que el forn tanque els diumenges (coca celestial, orelletes, panellets.. .).
D’origen àrab, el nucli urbà d’Eslida està format per carrers estrets i molt empinats, les cases han escalat la serra i semblen penjar per unes escarpades parets, que encaminen al visitant cap a les ruïnes de l’antic castell. En un altre temps, la Serra d’Espadà tingué una abundant i arriscada població morisca, alçada en rebel·lia contra els ordres de conversió dictades pels Reis Catòlics i quedant després nombrosos despoblats quan és consumà l’expulsió general.
La utilització sostenible dels boscos de sureres durant molts anys per a l’extracció del suro està deixant de ser rendible davant de l’expansió dels taps de plàstic en el sector vitivinícola. El plàstic contamina i el suro no. Un científic del CSIC, defén un etiquetatge de les botelles que destaque la utilització de taps de suro natural. Proporcionaria un criteri per a la selecció del vi als consumidors interessats en la protecció de la naturalesa.
Podeu vore totes les fotografies en la pàgina: http://picasaweb.google.es/elbarranc