Dissabte, 2 de març una colla del Barranc vam fer l’excursió a Aín amb la coordinació d’Àngels i Simó que com sempre ens van fer una bona explicació botànica en tot el recorregut.
Aín és d’origen musulmà, el seu nom deriva de la gran quantitat de fonts que té, ja que esta paraula en àrab vol dir “font”. Aín va ser conquerit per les tropes cristianes l’any 1238.
La seua economia està bàsicament basada en l’agricultura, en el conreu d’ametllers, oliveres i arbres fruiters com ara el pomer o el cirerer. Aín s’activa a l’estiu amb l’arribada de nombrosos estiuejants. Fins principis del segle XX eren importants les neveres i les petites indústries artesanals.
En travessar els carrers del poble i eixir cap al paratge del castell, a uns 200 m. del casc urbà es troba el Calvari, l’Església de Sant Miquel i, passejant pels carreronets estrets, el visitant es dirigeix cap a la Font de Sant Ambròs.
Amb una orografia molt pronunciada, posseeix un clima temperat gran part de l’any, encara que durant els mesos de desembre i gener s’arriba a temperatures prou baixes. Les muntanyes tenen una vegetació espessa formada per pins i carrasques, principalment. La població es troba entre la muntanya i els horts del riu.
Després de la parada obligada a la plaça vam començar el nostre recorregut cap al Castell que pareix a la part alta d’una muntanya, custodiat per pins eminents d’entre els quals sobresurt la torre de l’homenatge entre les restes que encara es conserven, encara que el seu estat és bastant ruïnós.
D’origen àrab va ser conquistat per les tropes cristianes als musulmans l’any 1238.
El castell és d’origen àrab i tipus montà, de planta irregular dispersa. Compta amb diversos recintes defensius amb torre auxiliar barbacana exterior, aljubs, dependències i torre de l’Homenatge cilíndrica de singular factura amb pont llevadís interior i fossat. Posseeix una inscripció àrab. El castell es troba en ruïna. Necessita una urgent consolidació de les seues fàbriques.
A la baixada de tornada férem un tros de la ruta de l’aigua fins a la font de l’Arquet.
Després tornarem al poble i dinarem al bar de la plaça.
