CICLE DE CONFERÈNCIES
Dia 29 de juny , dilluns a les 19 hores. Biblioteca Pública de Catarroja
VICTOR LABRADO.
La Reina Mora i altres presències secretes, natures ambigües i criatures inemostrables.
Farem un repàs al conjunt dels éssers màgics o contranaturals que il·lustren la teoria valenciana del món, amb especial interés per la seua tradició i vigència actuals.
Dia 30 de juny, dimarts a les 19 hores. Castell d’Alaquàs
JOAN BORJA
Gramàtica de la fantasia: a propòsit de l’imaginari popular valencià
Som allò que ens atrevim a somniar. Ho som individualment, les persones. I, també, les comunitats humanes. Però… Com és que fantasiegem les coses que fantasiegem? Quines regles, quins principis, quines regularitats i quines normes —quina gramàtica, en definitiva— seguim a l’hora de crear universos fantàstics, tant les persones com les comunitats humanes? Com és que al si de l’imaginari popular valencià s’han creat llegendes referides al Trib Reial, els Seguissets, els Gambosins, el Caro, el Drac, el Mumo, el Cavall de Foc, les Mares del Vents, la Mare dels Peixos, els Esquiladers, els nyítols, les llàmies, la Quarantamaula, les miules, la Malhora, la Joanaina o els focs follets? Quines històries concretes protagonitzen les nostres bruixes, els nostres dimonis, els nostres gegants, les nostres encantades, les nostres serps i els nostres donyets? Per què podem documentar en l’imaginari compartit llegendes com les de la Vella Pinta, el Manco Calderon, Cantó, el Tio Carando, l’Home de la Pansa, el Moro Mussa, la Reina Mora, l’Home dels Nassos, la Mare dels Peixos, la Mala Fortuna, el Greixer o el Saginer?
Dia 1 de juliol, dimecres a les 19 hores. Sala annexa Museu Rajoleria
ALMUDENA FRANCÉS
DE BOCA A ORELLA.
Al llarg de la meua trajectòria com a narradora he buscat escoltar dones que conten sense escenari ni focus: dones que narren la vida mentre la viuen, que sostenen l’atenció amb el cos, amb el to, amb el ritme, amb la veritat d’allò que diuen.
He begut d’eixa font amb tanta intensitat que, a vegades, sent que la meua veu s’ha diluït en la seua. O va ser al revés? La meua veu sonava com les veus de les dones de la meua comarca i vaig voler mirar-me a l’espill. O potser no estava segura de les meues formes i dels meus fons i només en escoltar fora vaig donar valor a allò que hi ha dins.
D’eixa escolta naixen contes, dites, endevinalles, però, sobretot, naixen maneres de dir i de mirar el món.
Propose un taller per a compartir la meua manera d’escoltar i de treballar amb la memòria oral: com m’acoste a les històries, com les arreplegue i com les transforme en relat. Ho farem a través de l’escolta d’algunes entrevistes, del procés de recreació d’una història i de la pràctica directa de les persones participants.
De boca a orella és un taller sobre l’art d’escoltar. Un espai per a aprendre a acostar-se a la memòria viva, per a descobrir com una història contada pot transformar-se en relat sense perdre l’arrel. Un lloc on compartir pràctica, intuïció i paraula.
