Programa per al dimecres dia 3 de juliol. A les 19 hores conferència “Quatre germanes corren igualment…” història d’un grapat d’endevinalles mil·lenàries fins al present a càrrec de Rafael Beltran. Universitat de València. A les 22:30 sessió de narració per a adults “La persistència de les pedres” a càrrec de Noemi i Mon.
Museu de la Rajoleria. Paiporta
Sala annexa. Dimecres dia 3 de juliol a les 19 hores. Entrada lliure
“Quatre germanes corren igualment…”: història d’un grapat d’endevinalles mil·lenàries fins al present
Les nou endevinalles més antigues de la tradició catalana provenen d’una novel·la —i, abans, d’una recopilació llatina—, potser d’origen grec, que, a partir de la seua primera versió, cap al segle iv d. C., va recórrer tota Europa, va ser traduïda a diverses llengües, prosificada, il·lustrada, i després pràcticament oblidada. Són endevinalles senzilles (o no tan senzilles, com les de sempre), al voltant dels peixos, les naus, les canyes, l’espill, etc., i que en algun cas han perviscut fins al present. Examinem el seu origen, a les reunions romanes, el seu pas per la literatura medieval, la seua recuperació per la Renaixença i la persistència en la tradició oral d’aquests exemples significatius d’un gènere mil·lenari, alhora culte i popular.
Rafael Beltran
Rafael Beltran Llavador és catedràtic de Literatura Espanyola, professor del Departament de Filologia Espanyola de la Universitat de València, i especialista en literatures medievals hispàniques, literatura espanyola del segle d’or i tradicions orals peninsulars. Ha publicat més de dos-cents articles i ressenyes en llibres i revistes científiques. Ha escrit i editat llibres sobre literatura espanyola, literatura catalana i altres literatures romàniques: Historias y ficciones en la literatura del siglo XV (1992), Cinco siglos de “Celestina” (1996), la Literatura de caballerías y orígenes de la novela (1998), el Romancero hispánico (2000), Literatura de viajes en el mundo románico (2002), Del “Tirant” al “Quijote”: la figura del cavaller (2005), La recepció dels clàssics (2006), El cuento folklórico en la literatura y en la tradición oral (2006), Folclore, literatura e indumentaria (2007), Estudios sobre el “Cancionero General” (Valencia, 1511) (2012) o Viajeros en China y libros de viajes a Oriente (entre la Edad Media y el siglo xvii). Entre les seues publicacions, compta l’edició dins la ‘Biblioteca Clásica’ de la Real Academia Española, d’El Victorial,de Gutierre Díaz de Games (2014). Ha publicat dos llibres sobre la novel·la de Joanot Martorell: “Tirant lo Blanc”: evolució i revolta de la narració de cavalleries (Alfons el Magnànim, 1983) i Joanot Martorell, “Tirant lo Blanc” (Síntesis, 2006); i sobre tradició oral, una antologia, amb classificació, catàleg i estat de la qüestió del conte valencià de tradició oral: Rondalles populars valencianes: Antologia, catàleg i estudi dins la tradició del folklore universal (PUV, 2007). Dirigeix la revista electrònica Tirant (Butlletí informatiu i bibliogràfic de literatura de cavalleries), especialitzada en literatura de cavalleries de l’àmbit romànic, que ha tret a la llum des de la seua creació vint-i-cinc números anuals, amb més de 250 textos, articles i ressenyes publicats fins ara.
Museu de la Rajoleria. Paiporta
Jardí del Museu. Dimecres dia 3 de juliol a les 22:30 hores. Entrada lliure
“La persistència de les pedres” a càrrec de Noemi i Mon.
Hem crescut en un territori rural on el quotidià era surrealista. On les nostres àvies tallaven núvols amb tisores, les puces ens tatuaven constel·lacions a les cames, on la festa més grossa era la matança del porc. El temps ballava al ritme de les collites, els contes s’explicaven a taula i l’oralitat ens omplia la cullera i ens escalfava la panxa.
Noemi i Mon
“Noemí Caballer Balust, filla de Maria Josep Balust, neta d’Elies Balust, pregoner.
Mon Mas, filla de Josep i Encarna, sembradors de paraules.
Dues narradores que han crescut en entorns rurals allunyats però similars, llocs on explicar, inventar i narrar formaven part de la seua realitat més immediata.
Des de fa més de vint anys expliquen contes per separat en escenaris d’arreu. Ara s’han juntat per compartir amb vosaltres el seu imaginari rural”
