Aquestes setmanes són especialment estressants i riques per a El Barranc, l’associació cultural de Paiporta. Ens hem llançat a la piscina tan bon punt la normalitat sembla que pot deixar-nos respirar un poc.
- El dissabte 2 d’octubre passat celebràrem la 11a Nit Estellés, sense sopar però amb música i poemes.
- Avui, 7 d’octubre inaugurem aquesta magnífica exposició d’humor gràfic
- La setmana vinent llançarem a Paiporta la proposta del primer cotxe elèctric compartit en benefici de tothom, que aposte per un poble i un entorn pacífic i net.
El Barranc ens convida sempre a tot —i a totes i a tots— a les mogudes organitzem.
Un barranc d’art! No comptem ja la quantitat d’edicions que en portem ja a la motxilla, però n’estem ben orgullosos l’associació El Barranc. Reprenem enguany, de nou, la nostra aposta per l’art en qualsevol de les seues vessants, la pintura, l’escultura, el gravat, la il·lustració de llibres. Enguany… el dibuix d’humor de la mà de Juli Sanchis, Harca. Abans de centrar-nos en el dibuixant i l’exposició que hem inaugurat ens cal fer un record a Fèlix Sempere, el nostre Fèlix, que va “comissariar” incansablement aquestes exposicions de El Barranc, i ho hauria seguit fent si el cor no haguera acabat amb la seua vida de manera sobtada l’any passat. Tan febril despert i sa com tenia el cervell i les idees incansables que aportava! Però el seu cor no l’acompanyava. Una ferida encara oberta que tenim moltes persones sòcies i amigues de El Barranc. Un apunt trist en mig de l’alegria significa la presentació d’una exposició.
Alegria provocadora, la de Fèlix, sempre i també la de Juli Sanchis, Harca.
Per a dibuixar amb la mirada i l’alegria gamberra, com ho fa Harca, es necessita tenir un esperit molt i molt jove encara ENCARA! que aquesta mateixa setmana el nostre dibuixant faça 79 anys, el 10 d’octubre. Vaja per endavant la nostra felicitació doble: pel seu aniversari biològic i pels més dels seus 50 anys d’ofici de dibuixant que exposem a partir de hui al nostre museu de la Rajoleria.
Harca gamberra!
¿Un xiquet picassentí que feia harca a pedrades amb els garramuts d’Alcàsser igual com conten que els paiportins llançaven pedres a tort i a dret amb els picanyers o els veïns de Benetússer?
Noo. De cap manera. L’esperit rebel, trapella, desafiador de Juli Sanchis, Harca, fa “harca” –valga la redundància— únicament amb el llapis ben esmolat i el pinzell ben mullat en aquarel·la. De seguida vam entendre —en traspassar el panell de presentació que obria l’exposició i i després dels discursos protocol·laris— que un llapis esmolat i un pinzell mullat i impregnat de color no són més que metàfores d’una actitud vital del dibuixant que queda molt clara: la de reflectir amb un humor satíric el seus valors suprems de justícia social i universalisme, combinats amb un compromís permanent amb el seu poble, les seues reivindicacions, les seues nafres, les seues tradicions arrelades… en lluita constant contra la intolerància, l’opressió, la violència o la corrupció, vinguen d’on vinguen: de la política, de la religió, dels prejudicis socials, de la discriminació més negativa… Incansablement Juli Sanchis, Harca, mostra aquest humor pastat amb “pedra d’harca”. Una pedrada sempre fa mal, és cert, però si és de paper i llapis i color no t’obri un trau a la templa, sinó que t’arranca un somriure i t’obri el cervell a noves perspectives.
A propòsit de la inauguració a Aldaia d’aquesta exposició el passat mes de març, va escriure Francesc Martínez en un article magnífic a la revista Saó (una publicació veterana en la qual Harca ha treballat des del primer moment):
‹‹Harca és implacable contra els retalls socials i democràtics i la corrupció. Amb genials caricatures plasma amb sarcasme brillant les conseqüències nefastes de la crisi actual: la degradació de la vida política, la desafecció ciutadana vers les institucions, la crisi del bipartidisme, el rescat de bancs amb diners públics o el balafiament de les arques públiques per la corrupció. Però Harca també fa una apel·lació a la conciliació, la solidaritat, el respecte, l’amor, la pau, el diàleg, la llibertat, l’estima a la naturalesa, la democràcia activa, la tolerància, la comunicació intercultural… En definitiva, a tot allò que de positiu ha creat la humanitat amb l’objectiu de fer un món millor, perquè el futur no siga un país estrany.››
Tot això tenim la sort de viure a Paiporta durant unes setmanes.
Toni Torrenyo
