Quina nit !
Es notava en l’ambient, teníem ganes de trobar-nos, de celebrar la nit com havíem fet tantes vegades. Enguany això sí, sense sopar però amb un tast de misteleta i coca. I això va ser suficient per tornar a gaudir com ho hem fet durant molts anys.
Gaudir de les persones estimades que ens van embolcallar i van transformar una nit tímida sense massa possibilitats, o això pensàvem els dies de la preparació, en una nit que en els nostre record perdurarà com una de les més emotives. Sí, no hi havia sopar però la calidesa, l’entusiasme que va sorgir amb la lectura dels poemes va fer que una nit que prevèiem sense tants al·licients com les anteriors, esdevingués una de les millors. Tothom en acabar va comentar com els havia agradat i com de bé ho havien passat.
La veritat siga dita és que estàvem famolencs, famolencs de persones pròximes amb qui compartir sentiments, amb qui compartir rialles, amb qui compartir proximitat. I així sense pensar-ho molt vam aconseguir una Nit Estellés especial
I també vam trobar a faltar moltes coses, el nostre Fèlix, els seu somriure, el seu punt amable i de lluita alhora. Segur que amb el seu barret s’ho va passar d’allò més bé veient-nos tan feliços. Vam trobar a faltar a Encarna Valls i la seua, ja seua clar! Rosa de paper. I ens van sorprendre algunes lectures memorables com la de Joan Puchalt amb el poema A Sant Vicent Ferrer o la veu sonora i coneguda del Zequi Castellanos.
I al final un postre dolç i saborós amb el nostre Carles Cano que ens va recitar i ens va fer gaudir amb el seu poema Xe quin xai. Sempre tan divertit i fester.
I per acabar-ho d’adobar, la gent de Pool Jazz que ja ens han acompanyat més d’una vegada i gràcies a aquesta màgia que Estellés encara fa possible, ens va oferir un concert fantàstic. Enguany fins i tot algun músic es va animar a participar en la lectura de poemes amb una convivència i complicitat que de vegades alguns pensen que no és possible entre gent d’edats tan diverses.
Moltes gràcies a Guillermo Valero, el ja nostre Guillermo, que ens va transmetre energia i il·lusió , a Vero Juan, veu i ukelele, a César Peris, rap i poesia, a Edu Olmedo, bateria, Toni Carrillo, guitarra i a Pablo Lacasta, baix.
I per suposat moltíssimes gràcies a Joana Mollà que en un tres i no res ens va pintar un quadre magnífic que a moltes personetes del públic ens haguera costat setmanes de fer.
I gràcies als amics que van fer possible una nit que no oblidarem mai
Carmela Puig
